Un ventall que repasa el paper que va jugar l'UCD, l'incipient unió del
PSPV-PSOE, la llarga trajectòria del PCPV o el regionalisme d'URV.
Un documental escrit i dirigit
per Eduard Torres i produït per Cadiradefusta.com, amb el suport
de la Unió de Periodistes Valencians, que pretén obrir
un moment de reflexió sobre un passat encara molt pròxim.
La seua presentació està prevista pel dia 6 d'abril a les
20 hores, dins les activitats del Fòrum de Debats, organitzades
per la Universitat de València, que es celebren a La Nau
PARLEM DEL 3 D’ABRIL I FEM MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ UN DOCUMENTAL SOBRE LES PRIMERES ELECCIONS
MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES
DARRERE LA DICTADURA
FRANQUISTA I LA VISIÓ DE PERIODISTES I POLITICS
SOBRE AQUEST MOMENT CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA
RECENT.
Un treball d’investigació, que presenta la Unió de Periodistes Valencians,
i de recerca dels protagonistes d’aquell temps que analitzen, tot just
trenta anys després, el perquè d’unes decisions quines consequències
condicionarien el futur d’una ciutat i de tot un poble.
PARLEM DEL 3 D’ABRIL analitza els fets més significatius que van conduïr als partits i forçes polítiques d’aquells anys a posicionar-se en unes i altres batalles, a un periode d’indefinició marcat per la mort del dictador, les primeres eleccions generals lliures i, fins i tot, una nova constitució, mentre les institucions municipals restaven encara en mans de les estructures
d’un passat sagnant i repressor. Tot, davant la renovació dels mitjans.
Centrat a la ciutat de València i mitjançant els polítics que encapçalaven
les llistes a l’alcaldia i dels periodistes que seguien la informació
municipal, el documental analitza el canvi a que s’enfrontaren els valencians
d’aquells anys, la transformació del panorama politic i, també, dels
mitjans de comunicació. De la mà de noms com Salvador Barber, José Miguel
Garcia, Ricard Triviño, Rosa Solbes, Jesús Sanz, Paco Pérez Puche, Vicent
Vergara, Vicente Furió i Benigno Camañas, coneixerem cóm van aparèixer
nous mitjans, quines eren les preocupacions, cóm accedien a les reunions
clandestines o la persecució de la Brigada Politico-Social... junt amb
ells, les paraules del primer alcalde democràtic de la ciutat des de
la guerra civil, Fernando Mtnez. Castellano, aixi com dels regidors dels
partits que aconseguiren representació a aquella nova corporació lliure
i democràtica, com Pedro Zamora, Carmen Arjona, Salvador Blanco, José
Luis Manglano ó Vicent Blasco-Ibañez, a més de representants d’altres
institucions com Manel Girona.
PARLEM DEL 3 D’ABRIL, d’un
hora de durada, preten obrir un moment
de reflexió sobre un passat recent. La transformació de
les linies a
seguir pels partits, el canvi d’orientació dels mitjans,
el paper de
la dona a la política i a la premsa activa, el nacionalisme a
debat.
Rere les passes del rei
SINOPSI:
L'any 2008 és la data que es commemora els 800 anys del naiximent del rei Jaume I, el millor moment per repassar i reflectir els esdeveniments que van convertir les terres valencianes en regne i recordar fets i figures com la convivència de tres pobles i d'escriptures tan importants com la crònica que ens va deixar el propi en Jaume de la seua mà: el llibre dels fets.
"Rere les passes del rei" es una idea original de Cadiradefusta. Un documental que investiga esta important pàgina de la història valenciana, els seus protagonistes, les seues conseqüències per al Regne de València, a Espanya i a Europa. L’anàlisi d’un fet que va marcar l’esdevenir de tot un poble.
SINOPSI:
La desaparició del sacerdot valencià Antonio Llidó Mengual, després del colp d'estat ocorregut a Xile en 1973, és un fet ben conegut: Llidó, viatja a Xile a finals dels anys 60 i troba un ambient de llibertat i democràcia que era inexistent a Espanya, on ja en el seu primer destí sacerdotal a Alacant i després en el Ferrol, l'havien “amonestat” des del Bisbat per la seua forma d'actuar; així, quan arriba a Xile es bolca a ajudar els xiquets i a les famílies més necessitades, destacant la seua labor a les poblacions més pobres de Quillota, en la regió de Valparaiso.
El seu compromís social, dins del Moviment de “Cristians pel Socialisme” coincidix amb la victòria d'Allende en les urnes, i la seua evolució en la seua forma de pensar i actuar el porta a militar dins del MIR (Moviment d'Esquerres Revolucionari), l'únic que, segons el Pare Toño narra en les seues cartes, “sap defendre els interessos del poble xilé enfront dels poderosos, i amb l'únic mitjà possible: amb les armes”.
Després, va ser la força política més perseguida per la DINA, la policia secreta pinochetista, i Llidó va haver de passar a la clandestinitat; a l'octubre de 1974 serà detingut, segrestat i “eliminat”, per considerar-se un subjecte perillós per al nou règim dictatorial impost a la força per Pinochet, no sense abans passar per un autèntic calvari de tortures i diversos centres de detenció, com narren els seus propis companys de cel·la.La seua detenció el conta el seu company de clandestinitat a Santiago de Xile, quan no torna al refugi, i la seua última referència amb vida, un primer de novembre, un mes més tard, la vam sentir de boca d'altres detinguts “va anar camí de Villa Grimaldi, el gran centre de la tortura a Xile”.
Preguntat directament el general pel cas Llidó , uns mesos després, va comentar: “Eixe no és un capellà, és un marxista”.
Encara que la seua trajectòria i la seua figura queden col·lapsades per l'aclaparadora xifra de morts i desapareguts després de les porgues practicades per Pinochet, l'abundant relació epistolar que mantenia amb familiars i amics, descriu amb detall la seua progressiva implicació pels mes dèbils i desfavorits i, en conseqüència, el seu enfrontament a les jerarquies eclesiàstiques i militars. Una crònica que exposa, a través de les cartes i amb detall, uns anys crucials per a Xile, vistos des de l'òptica d'un nouvingut, un sacerdot espanyol, sense part ni intenció, però que no podrà quedar-se impàvid als canvis que s'estan produint.
Les línies del documental són diverses: per un costat la cronologia del personatge, que ens va introduint en cada nou ambient; i per un altre, les diferents entrevistes que ens oferixen la imatge que tenien d'ell els que el rodejaven a més de les seues pròpies reflexions a través de les seues cartes, i, finalment, la descripció dels successos succeïts a Xile a principis dels anys 70: el bombardeig a la població civil, la mort d'Allende i ascens de Pinochet que justifiquen la utilització d'imatges d'arxiu.
FITXA TÈCNICA:
GÈNERE Documental ANY 2004
DIRECTOR Eduard Torres
PRODUCTOR Jesús Panero, Francesc García
GUIÓ Eduard Torres
FOTOGRAFIA Juan Carlos Sanjuán
MUNTATGE Juan Carlos Sanjuán
MÚSICA José María Soler, Pancho Bernhard
DURACIÓ 58 min.
FORMAT Betacam SP
QUALIFICACIÓ Tots els públics
WORLD SALS R.T.V.V.
Poligon Acces Ademus s/n 46100 Burjassot
SINOPSI:
“L'Edat Daurada es una sèrie que consta de 26 capítols de 8 minuts de durada on s'arreplega la vida i la obra dels personatges més destacats del segle XV valencià: des de Sant Vicent Ferrer fins Alfons el Magnànim, de Pere Compte a sor Isabel de Villena, d'Ausiàs March a Ferran el Catòlic, així fins donar a conèixer a la gran quantitat d'homes i dones que van contribuir a construir l'anomenat segle d'or valencià.
Cadiradefusta.com va realitzar, durant els primers mesos del passat 2004 els treballs de guionatge de la sèrie. Els guions de la sèrie tenen un format àgil i atractiu, que conjuga la informació històrica amb els aspectes més quotidians dels personatges tractats.
Punt 2, de Televisió Valenciana, estrenarà en breu esta sèrie documental guionitzada per Eduard Torres i Javier Argente, membres de Cadiradefusta.com i produïda per la productora valenciana “El Peix Nicolau”
CADIRADEFUSTA es una agencia de guions i idees per a l’audiovisual amb ampla experiència en el camp de la televisió.